A pesar de l’impressionant progrés de la biologia molecular i del coneixement de l'ADN, a hores d'ara continuem sense poder explicar adequadament com s’organitzen les proteïnes per convertir-se en organisme.
0

0
57portada-86

La preservació d’una pluralitat d’espais de producció científica fonamentats en una pluralitat de llengües esperona més la creativitat que un espai únic i homogeni.
0

This article examines the figure of the scientist in such fictional narratives and what these characterizations indicate about public attitudes toward science in our contemporary world.
0
41-86

Nikthestoned With the advent of democracy, in the Greek tradition, we find an interest and a taste for argumentation, dialectics and discourses constructed with the aim

0

0

Against a contrasting backdrop of consensus on key issues on climate science, a heterogeneous group dubbed climate «skeptics», «contrarians», «deniers» have significantly shaped contemporary discussions of climate science, politics and policy in the public sphere. This essay focuses on the USA context, and explores some of the intertwined social, political and economic factors, as well as cultural and psychological characteristics that have together influenced public attitudes.
0

0

The need for green fiscal reform is urgent in the face of climate change. Some oppose it, however, arguing that such reforms disproportionately burden poorer individuals whose emissions are far smaller than those of wealthier individuals.
0
education and climate change

Everything seems to point to the fact that the education system is not yet succeeding in conveying the characteristic features of climate change to society.
0

Eight out of ten Spaniards think the hole in the ozone layer, caused by human actions, is the key physical cause of climate change. This belief, constructed from scientific elements (concepts, images, icons, discourse), is a product of popular culture. Science has never confirmed this relationship.

0

0

0
62-84

Les ciències socials i del comportament comparteixen moltes característiques amb les ciències «exactes» o «naturals», incloent-hi el compromís amb l'anàlisi sistemàtica de dades empíriques, ja siguen quantitatives o qualitatives. No obstant això, l'objecte de les ciències socials és de vegades més imprecís, i implica moltes entitats abstractes i els seus mètodes no sempre inclouen mesuraments o experimentació.
0

Molts filòsofs i historiadors de la ciència neguen que hi haja un únic mètode científic que s’aplique en totes les disciplines científiques. En aquest text destrie entre les versions normatives i descriptives d’aquesta tesi, i defense que hi ha principis normatius generals que governen les diverses disciplines científiques. Paraules clau: Darwin, Einstein, evolució, inferència, metodologia.
0

Aquest assaig revisa i critica breument les diverses estratègies que han proposat els filòsofs de la ciència a fi d’establir una distinció entre ciència i no ciència. També proposa una manera més modesta, però també més senzilla, de fer aquesta distinció. Al llarg d’aquest article, es revisen les dificultats que s’afron- taren a començament del segle passat per a establir un criteri vàlid que definira la ciència. Igualment, es manté que en cap cas aquests problemes justifiquen l’escepticisme radical al qual s’arribà i que ha tingut un efecte tan perjudicial per a la ciència. Paraules clau: epistemologia, línia de demarcació, defensa del sentit comú.
0

0
85-83

Els autors se centren en explicar com funcionen els tests estadístics responsables de gran part de la falta de reproductibilitat dels estudis científics, cosa que afecta a la legitimació científica per aquesta falta de replicació dels resultats.
0

0

La regla de Bayes, una teoria senzilla del segle XVIII per a l’avaluació del coneixement, rebé tot de crítiques durant la major part del segle XX. Ara, l’ús de la regla està molt estès avui dia en l’àmbit de la computació i en moltes aplicacions més. La revolució bayesiana ha esdevingut un canvi de paradigma modern per a una era eminentment pragmàtica.
0

0
52-83

Maximilien Brice (2009 CERN) The strategic importance of Big Data lies not on the quantity but on the potential uses. For instance, the Large Hadron Collider records

0

Do you want to take a bet? Let's leave it on an invitation to read your usual newspaper. We are sure you will find graphs, tables, percentages, some

0

Text not yet avialable in this language.

0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11